“Compartir un temps de vida d’uns infants excepcionals. “

“L’acolliment és un viatge en el qual embarques sabent que no tornaràs mai més a aquell port del qual has partit. HI haurà tempesta, bufaran vents de tramuntana, vents suaus i mar serena. Pots naufragar, però també descobrir i compartir nous horitzons”.

“L’acolliment és l’acollida i l’acceptació de l’altre, del seu passat que moltes vegades ens és una incògnita, del present, del que de vegades no entenem amb el nostre codi de vida, i del futur que se’ns presenta com una incertesa.”

“L’acolliment és fer camí al costat de l’altre, dels altres, és acompanyar, acceptar, respectar, compartir les coses que ens anem trobant a mesura que anem caminant”. “Estem compartint una part de camí, amb l’esperança de tenir per sempre més un petit gran record d’aquella personeta que és única”.

“Quan s’acull un nen, és molt més el que es rep, que allò que es dóna... per tant només em resta donar-te les gràcies per deixar-te acollir per nosaltres”.

Molts nens i nenes que esperen viure amb una família, encara que sigui temporalment, han viscut situacions familiars i socials difícils, sovint amb carències i sense un entorn protector i segur. Les causes que poden fer que pares i mares no puguin exercir les seves responsabilitats parentals, molt sovint estan relacionades amb temes de salut, de consum de substàncies nocives, de manca de capacitats i de recursos... I, amb molta freqüència, els pares i mares que es troben en aquestes condicions no disposen de xarxa familiar i social que els doni suport.

La legislació catalana, en consonància amb les convencions i orientacions internacionals, reconeix l’acolliment familiar com a la primera mesura de protecció a considerar quan es donen situacions de desemparament. La mesura protectora d’acolliment familiar es pot constituir tant amb família aliena com amb família extensa. Altres mesures de protecció són: acolliment en centre residencial d’acció educativa (CRAE), acolliment en centres o unitats d’educació intensiva (CREI), acolliment preadoptiu, mesures de transició a la vida adulta, i qualsevol altra que sigui aconsellable d’acord amb les circumstàncies de l’infant o adolescent. (L14/2010, Art.120).

Quan per a aquests infants i adolescents es fa proposta d’acolliment familiar però no es disposa de la família adient, el més habitual és que romanguin en els centres esmentats, a l’espera de comptar amb una família acollidora que pugui cobrir les seves necessitats.

Les visites amb la família d’origen constitueixen una part essencial del procés d’acolliment, donant continuïtat a la relació establerta entre el nen/a i la seva família. L’objectiu de les visites és el d’oferir un temps i un espai en què família i nen/a puguin preservar o refer el lligam afectiu.

Les famílies acollidores assumeixen el compromís ineludible de respectar i facilitar l’assistència dels nens i nenes a les visites amb la seva família. En molts casos, els contactes periòdics dels nens i nenes amb aquella part de la seva vida que de vegades és viscuda amb un cert patiment, els genera un estat emocional particular, amb mecanismes de defensa que poden anar des de la indiferència i la fredor fins al malestar i la ràbia, amb conductes que poden ser interpretades per la família acollidora amb desconcert i incomprensió. D’altra banda, el contacte continuat, encara que sigui periòdicament, amb els progenitors o amb familiars significatius, pot ajudar els infants a construir el fil conductor de la seva pròpia història vital, i pot ajudar-los en a comprensió de les causes que van originar la separació i en les dificultats persistents que puguin impossibilitar el retorn.

• Acolliment d'Urgència i Diagnòstic
• Acolliment Simple
• Acolliment Permanent
• Acolliment Especialitzat o en UCAE
• Programa d'estada de cap de setmana i vacances